Coincidències literàries
Les coincidències literàries m'agraden molt. Em refereixo no a coincidències dins el text, sinó al voltant d'ell. Coincidències entre autors. Anècdotes d'un llibre en concret. Relacions casuals que et permeten teixir una teranyina d'historietes i batalletes. Fa 3 anys que dirigeixo clubs de lectura, i en aquestes més de 60 sessions m'he trobat algunes relacions força curioses. La d'avui ens porta per Rússia, Finlàndia, Itàlia i Cuba.
La Biblioteca Marta Pessarrodona de Sant Cugat em va proposar dirigir-hi un club de lectura, i vaig plantejar-lo com un viatge literari al voltant de literatures poc conegudes a casa nostra. Nou sessions, amb llibres d'Amèrica Central i del Sud, l'Àfrica, Àsia i, bé, Rússia. Sí, ja sé que que la literatura russa no és que sigui precisament desconeguda aquí, però vaja, permeteu-me la llicència, va.
El llibre que vaig triar per la sessió sobre Rússia va ser La història dels set penjats (1908), de Leonid Andréiev (Oriol, Imperi rus, 21 d'agost 1871 - Mustamäki, Finlàndia, 12 de setembre 1919), publicat per Adesiara amb traducció de Jaume Creus. És una exploració psicològia de com set condemnats a la forca afronten la imminència de la mort, el fet de saber el dia i hora en què moriràs. Nem forts.
El fet és que Andréiev es va inspirar en tres casos reals per crear els personatges de la seva obra. El seu passat com a periodista penal li va permetre accedir a la sentència judicial d'un jornaler estonià que havia assassinat un terratinent, la d'un assassí i lladre reincident i la d'un grup de cinc terroristes acusats de planificar un atemptat contra el Ministre de Justícia Ivan G. Scheglovitov (foto sota). L'intent d'atemptat s'havia quedat en això, itent, perquè un espia dels serveis secrets inflitrat al grup els havia delatat.
És precisament aquest últim cas el que ens interessa aquí. Andréiev (foto sota) havia donat suport a la Primera Revolució Russa (1905) i acull a casa seva membres destacats de l'oposició anti-tsarista, i això l'acaba portant a presó. Quan en surt, marxa a Alemanya i Itàlia abans de casar-se amb Anna Ilyinichna Denisevich el 1908, i es muda a casa de la família de la dona a Finlàndia (llavors part de l'Imperi rus). És allà on escriu La història dels set penjats en menys d'un mes.
Com deia, el relat està basat en alguns fets reals. El grup terrorista, l'Escuadró Aeri de Combat del Nord del Partit Revolucionari Socialista (això diu Google Translate, vaja; no sé rus, així que haureu de disculpar qualsevol errada aquí), havia planejat posar una bomba en una sessió plenària del Consell d'Estat, on el Ministre Scheglovitov n'era el màxim dirigent. Delatats, arrestats i jutjats, als cinc terroristes els van penjar a Lisy Nos, un poblet coster a les afores de Sant Petersburg (Google Translate em diu que "Lisy Nos" vol dir "El nas de la guilla"; les fotos següents mostren un aiguamoll enmig d'un bosc a Lisy Nos i una vista del Golf de Finlàndia des del poble). Els cossos els van tirar al mar del Golf de Finlàndia.
Un dels cinc terroristes era Vsevolod Lebedintsev (foto sota). Quedeu-vos amb aquest nom, si podeu, que és important. Lebedintsev, que a l'obra apareix amb el nom de Werner, s'havia mogut per Europa fins que el 1907 va arribar a Itàlia. Allà, d'alguna manera es va fer amb la documentació d'un professor agrònom italià, i va tornar a Rússia amb la documentació d'aquest. El van arrestar amb la documentació italiana, així que al judici apareix amb el nom robat: Mario Calvino. Del Mario Calvino real en sabem poques coses: que de jove havia sigut anarquista, seguidor de Kropotkin i finalment un reformista socialista.
Quan Itàlia va saber que s'estava jutjant un ciutadà italià es va iniciar un conflicte diplomàtic. Calvino, el real, el professor agrònom, va decidir marxar cap a Mèxic. Al cap d'uns anys, a Cuba, va néixer el seu fill. En honor al seu país natal, va decidir posar-li de nom Italo.
Italo Calvino (foto sota) va acabar sent l'escriptor italià més conegut del seu temps.
Fonts: la informació l'he treta de la Viquipèdia russa. Tant l'article sobre l'autor i com el que parla sobre l'obra mencionen la relació d'aquesta amb la família Calvino. L'article sobre Vsevolod Lebedintsev, el terrorista que havia aconseguit la documentació italiana, també en parla breument. Malauradament, la Viquipèdia russa té molt poques referències. La referència sobre la ideologia política de Mario Calvino l'he tret de l'article de la Viquipèdia anglesa sobre el seu fill Italo, i sí que ofereix una referència del propi Italo Calvino per aquell apunt. Totes les fotografies són extretes de Wikimedia Commons.